per Josep Jofré
Article publicat a El Punt, dimarts 13 de novembre del 2007
"Les cançons populars en si mateixes i/o l'essència de les músiques tradicionals (ritmes, escales, modes, etc.) han estat motiu d'inspiració per als compositors de diferents èpoques. Els motius són diversos, però sempre testimonien l'estima per la cultura del poble que les ha creades i les ha transmès de generació en generació, i l'interès pel seu llenguatge particular i distintiu, en tant que és un patrimoni cultural que cal matentenir viu o, si més no, preservar en la nostra memòria col·lectiva", va escriure Marta Orts, directora del projecte Prodiemus, en el programa de mà del concert que presentava una petita mostra de les possibilitats del repertori tradicional.
Si ja en la presentació de les novetats del web de Prodiemus (www.prodiemus.com) que tenir lloc en el marc del Giroscopi Cultural, la doctora Pilar Lago ens donava una lliçó viva, i magistral, de les possibilitats educatives de la música, en el concert es van poder degustar les possibilitats que ofereix aquest repertori per als compositors i els creadors de música.
El recital va començar amb una íntima i bella interpretació d'El cant dels ocells a càrrec de la violoncel·lista peruana Edith Saldaña. La cançó tradicional catalana va ser present també en la Fuga en Sol Major per a dos violins i dos violoncels, en què els intèrprets (A. Coma i J. Garcia, violins, i E. Saldaña i L. Aparicio, violoncels) van anar desgranant les línies melòdiques creades per Marta Orts a partir de la cançó L'hereu Riera. Antoni Tolmos, al piano, va ser l'encarregat de construir unes variacions sobre la Cançó del lladre, i ho va fer en una estètica que derivava cap al llenguatge jazzístic. Llenguatge que va quedar manifestat plenament en les improvisacions que Tomy Muñoz i Tolmos van arrencar de la cançó tradicional La pastoreta. També hi va tenir presència la cançó popular russa, en una intensa interpretació de la soprano Ana Vladimirova, així com la versió més intimista del Duo sefardí per a dos violins i piano, d'Agustí Coma, amb la intervenció al piano de Laia Amagat. Tot plegat, un ventall de visions i estètiques al voltant de la cançó popular.
